La plantació és una explotació agrícola situada als països subdesenvolupats.

L'agricultura de plantació es caracteritza per:

• Ser una agricultura de mercat, destinada a l’explotació.
• Es controla per multinacionals principalment, i es dur a terme en grans terrenys.
• Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i explotar-lo.
• Hi predomina la monocultura.
• Ocupa mà d’obra abundant.
• La productivitat és alta i s’hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.

Els problemes de l'agricultura de plantació són:  

• S’exploten grans extensions de terra.
• Molta gent es contractada amb salaris molt baixos i contractes temporals.
• Els beneficis van a l’estranger, mentre els pagesos tenen un nivell de vida molt baix.
• Molts pagesos es veuen obligats a deixar els seus camps per treballar a les plantacions. Com a conseqüència algunts països han d'importar aliments a la seva població.
• Explotació és molt intensiva
• Perilla el tancament de les plantacions, en cas de que baixin els preus.

Agricultura tradicional

Les característiques de l'agricultura tradicional són les següents:

Hi ha l'agricultura itinerant, l'agricultura de la sabana i l'rrigada monsòmica.

L'agricultura itinerant o d'artiga és el sistema de conreu més arcaic.

Es talla i després es crema la zona boscosa que es vol conrear.

Encara es practica a la zona intertropical.

Té com a finalitat la subsistència dels pagesos i la seva família. A la sabana els conreus més estesos són els cereals i a la selva els tubercles.

És extensiva i poc productiva. 

Com que es produeix molt, la fertiliat de la terra s'esgota més ràpidament i posa en perill l'existència de les poblacions que utilitzen aquesta agricultura en el futur.

Es practica en països de clima tropical.

És una agricultura de subsistència, de secà, poc productiva i es caracteritza per la policultura. És una agricultura sedentària.

El terreny es divideix en parts o llenques. De seguida que plou, s'hi planta un producte diferent cada any i es deixa una llenca en guaret perquè recuperi la fertilitat. Per tant, hi ha rotació de conreus.

Es fan servir adobs naturals, i gràcies a aquests l'agricultura és mes productiva.

Aquest sistema és fa servir a l’est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia.

Els vents dels monsons d’estiu provoquen abundants pluges, els camps s’inunden i es converteixen en terrenys de conreu ideals per a l’arròs.

Els arrossars ocupen les valls i les planures que s’estenen al costat dels rius.

Però l’elevada densitat de població d’aquestes regions ha obligat a aprofitar al màxim les terres disponibles. Per això l’arròs també es conrea en terrasses o feixes construïdes als vessants de les muntanyes.

El paisatge agrari està constituït per una munió de parcel·les separades per dics i sèquies per regar.

Les parcel·les són de propietat individual i es conreen a mà amb un gran nombre de treballadors. S’obtenen dues o tres collites a l’any. Per tant, és una agricultura tradicional i intensiva.

Procés de conreu:

1.    Al inici de l’estació humida els pagesos preparen la terra i planten l’arròs en un planter.

2.    Durant el monsó d’estiu, les dones trasplanten l’arròs del planter a l’arrossar.

3.    Quan l’arròs és plantat, cal mantenir el nivell de l’aigua.

4.    Amb l’arribada del monsó d’hivern, l’arròs es torna de color groc indicant que ja es pot collir. Es sega a mà.