Agricultura

L'agricultura és el conreu o cultiu de la terra i inclou tots els treballs relacionats al tractament del sòl i a la plantació de vegetals. Les activitats agrícoles solen estar destinades a la producció d'aliments i a l'obtenció de verdures, fruites, hortalisses i cereals.

L'agricultura implica la transformació del medi ambient per satisfer les necessitats de l'home. Aquesta capacitat és la que diferencia l'ésser humà de la resta dels éssers vius.

Actulament  la població dedicada a l'agricultura disminueix.

Als països desenvolupats, aquesta activitat tan sols ocupa menys d'un 5% de la població activa, però té una alta productivitat.

Als països subdesenvolupats, casi el 80% de la població hi treballa i aporta més del 20% de la riquesa nacional, però la productivitat és baixa.

Els factors físics de l’agricultura

Els principals factors físics:

• El clima: Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona climàtica hi prosperen millor uns conreus que uns altres.
• El relleu: L’altitud i el pendent del terreny condicionen l’activitat agrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l’altitud, i això limita el desenvolupament de les espècies a partir d’una certa altura. Però és necessari conrear a les muntanyes, i per això hi creen feixes o terrasses.
• El sòl: Cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades. La mida i la porositat de la sorra condicionen la quantitat d’oxigen de la terra i la capacitat per retenir l’aigua. Cada sòl té una composició química i biològica que en determina el grau d’acidesa i la riquesa en nutrients de la terra.

Els factors humans de l’agricultura

Destaquen:

• El volum de la població: La necessitat d’alimentar una població més nombrosa ha fet que s’estenguin els conreus i que es facin servir tècniques que millorin el rendiment.
• Les tècniques agrícoles: L’ús de tècniques agrícoles determinen el rendiment de les terres conreades. Als països desenvolupats augmenta la producció mentre que en els subdesenvolupats les collites són menys abundants.
• La destinació final de la producció:  En el que s’anomena agricultura de subsistència, la producció es destina al consum dels pagesos i en l’agricultura de mercat s’especialitza en un producte perquè la producció es destina a la venda.
• Les polítiques agràries: Els governs influeixen en les característiques i l’evolució de l’agricultura, a través de diverses mesures: lleis de reforma agrària, plans hidrològics, ajuts econòmics, etc.

Quan conreem la terra, transformem el paisatge natural, donant lloc a una diversitat de paisatges agraris.

• Les parceles: La parcel·la es cada una de les parts en què es divideix l’espai agrari:

  ·         Openfield: Quan les parcel·les no estan tancades i donen lloc a un paisatge de camps oberts.

  ·         Bocage: Quan les parcel·les estan delimitades per una tanca i donen lloc a un paisatge de camps clossos.

  Segons la mida, poden ser:

  ·         Minifundi: Quan les parcel·les son petites.

  ·         Latifundi: Quan les parcel·les son grans i amplies.

• El grau d'aprofitament de les parceles: Hi ha dos tipus d’aprofitament:

  ·         Quan el agricultor busca el màxim de cultiu en el mínim tros de terra, s’anomena agricultura intensiva. És utilitzada majoritàriament pels països subdesenvolupats.

  ·         Quan el agricultor no explota el màxim de la parcel·la es tracta d’agricultura extensiva. S’utilitza majoritàriament en els països desenvolupats

• Els sistemes de reg:

  ·         Agricultura de regadiu: Les plantes es reguen a través de sistemes de reg, com l’aspersió, el gota a gota, la inundació...

            ·         Agricultura de secà: Els conreus només es reguen amb l’aigua de la pluja.

• L'hàbitat i la xarxa viària: El paissatge agrari també varia segons la manera com la població s'ha assentat en el territori (assentament concentrat o assentament dispers) i de la disposició dels comins rurals que fen servir els agricultors.
• L'espècie conreada: Principalment es conreen cereals, algunes plantes que es processen a nivell industrial, fruites, patates i hortalisses.

  Hi ha dos tipus de conreu:

  ·         Policultura: Es conreen diferents tipus de conreu. Normalment es fa en parcel·les petites

  ·         Monocultura: Només es conrea un sol producte. Aquesta facilita l’ús de la maquinària i intenta produir la màxima producció a un preu mol baix.